L’exposició explora l’obra de Marco Bizzarri, que se centra en els paisatges miners del nord de Xile. A través de viatges repetits, fotografies i pintures, l’artista investiga com l’activitat extractiva transforma tant el paisatge com la seva atmosfera. Les seves obres representen espais industrials abandonats, pols suspesa i estructures en ruïnes, i utilitzen la llum i la superposició de capes per evocar la memòria, el temps i la transformació. Les escales, un element recurrent de l’exposició, funcionen com a símbol d’elevació, fragilitat i incertesa, i plantegen qüestions obertes sobre la relació entre els éssers humans, el paisatge i el pas del temps.