El text vincula l’obra de Lydia Blakeley amb la tradició del Pop Art, especialment amb la de Pauline Boty. L’autora compara la seva anàlisi amb la perspectiva d’Ali Smith a través del personatge d’Elisabeth Demand. Destaca com Blakeley s’inspira en estratègies visuals presents en les obres de Boty —com ara els collages, les imatges de celebritats, el glamur i la cultura popular— per construir el seu propi llenguatge artístic contemporani.