
Eva Lootz és una artista pionera en l’utilització de materials naturals e industrials per a explorar processos físics, sensorials i simbòlics. Tot això connectant art, llenguatge, cos, ecologia i ciència. La seua obra no ofereix significats tancats. Tot el contrari: convida a descobrir-los des de l’inesperat, el fragmentari i això que no s’ha dit, qüestionant les formes tradicionals del coneixement.
En Lo tengo en la punta de la lengua, Eva Lootz explora los límites del lenguaje, aquello que no se puede nombrar, que se olvida o queda atrapado entre el cuerpo y la palabra. La exposición convierte el espacio en un territorio sensorial. Voces, susurros, sonidos, objetos cotidianos y materiales como la cal, el estaño, la lana o el fieltro se relacionan con órganos, prótesis y gestos para liberar el lenguaje de su función representativa.
Les obres evoquen buits, interrupcions i fractures del coneixement en un món ple d’informació, donant-li forma a l’innominable, l’exclòs i l’incomprensible. Destaquen peces com Lengua de Cal i Que cada dolor diga su nombre, fetes amb calç mallorquina, un material impregnat de memòria històrica i simbòlica que, a mesura que es creba i és travessat per les paraules, connecta cos, matèria i llenguatge.
L’exposició ofereix així una experiència poètica i crítica on el significat no s’atorga, sinó que emergeix en el fràgil, l’inestable i l’inesperat, obrint noves maneres de pensar sobre el coneixement, l’art i la realitat.