A la Palma Baixa, molt a prop d'una de les avingudes més elegants de Palma (Es Born), es troba aquesta parròquia que va sorgir el 1302, a partir de la de Santa Eulàlia, la de més superfície de l'illa. L'actual església és fruit d'una reconstrucció del segle XVII, beneïda de nou el 1712. En ella es poden observar totes les etapes estilístiques que han configurat la història d'aquest edifici. Del gòtic es conserva, a més del portal major, un copó de plata i les pintures sobre taula de Sant Magí i Sant Nicolau. Del barroc destaca el retaule major, així com les capelles laterals: la del Bon Succés, la de Sant Antoni i la del Sant Crist.

La principal empremta de la reforma neogòtica de la parròquia de Sant Nicolau és el trifori obert sobre les capelles. La torre del campanar, situada a l'absis de l'església, és de planta hexagonal. Adossada a l'exterior del mur, s'observa la popularment coneguda com a "roca sagrada", sobre la qual resava Santa Catalina.