Edifici plurifamiliar modernista que en el seu moment va alterar la fisonomia del centre històric de Palma. El mestre d'obres va ser Bartomeu Ferrà i Perelló (1843-1924), un home del moviment cultural denominat  La Renaixença, pròxim als plantejaments del neogòtic i partidari de la revivificació de l'edat mitjana, del seu esperit i de les seves creacions. Impulsor de la fundació del Museu Arqueològic Lul·lià, del qual va ser el seu primer director, Ferrà va veure en l'obertura de la rajoleria La Roqueta aquesta presència del passat, per la recuperació de la qual tant havia clamat. Ferrà va aplicar l'ornamentació de rajoles a aquesta casa, Can Barceló (1902-1904), lamentant la impossibilitat d'un ús més reiterat.

L'enrajolat aplicat a la façana és obra del dibuixant mallorquí Vicenç Llorens. Dels nou plafons, dos són ornamentals, amb els motius bicromats de les àguiles i dels dracs  (ja aplicats al Gran Hotel). Els restants contenen les al·legories de la música, l'arquitectura, la literatura, la ceràmica, la indústria tèxtil i el comerç. Aquestes últimes es van incloure perquè el promotor d'aquest habitatge va ser Bartomeu Barceló Mir, home de negocis de mercaderies d'ultramar i empresari tèxtil (de fet, l'edifici es va construir en el solar on anteriorment hi havia la seva fàbrica de teixits).

A la façana de Can Barceló s'aprecia també ferro forjat en els balcons i quatre miradors no gaire decorats. A la llinda dels balcons del primer pis es veu ceràmica vidriada amb forma de papallones i rajoles amb motius vegetals esquemàtics. Una línia horitzontal de rajoles travessa la mitjana de l'edifici. Sobre les llindes de les finestres coronelles de l'últim pis hi ha medallons ceràmics que representen àguiles. Segons les seves característiques artístiques, aquest edifici pertany al corrent secessionista amb elements de l'estil premodernista.